Bi-discriminació

Bi-discriminació

24 March, 2016
0 Comments

El moviment LGTBI+ ha intentat, des de sempre, ser el més inclusiu possible. Des que inicialment es referís a la comunitat com a “col·lectiu gay” i es decidís a canviar aquesta denominació per evitar crear la creença equívoca de què només es referia a homes, les sigles s’han anat ampliant i canviant d’ordre, fins a arribar a LGTBIA o LGTBI+. Fins i tot la Wesleyan University usa les inicials LGBTTQQFAGPBDSM (tela). Alguns teòrics diuen que amb tanta sigla s’acaba diluint la identitat de cada opció. Però el que és pitjor és que dins d’aquesta acumulació de sigles en pro de la inclusió, es segueix reproduint aquesta discriminació: la B deixada de banda.

L’eterna classificació “dels nostres o dels altres”, home o dona, s’aplica inconscientment en les relacions dintre del col·lectiu. Posem el cas d’una trobada de diferents homes en un local, i durant la conversa, al noi que ve per primer cop i no és conegut per tothom se li pregunta: tu ets gay? I el noi respon: no. Ja no se li pregunta res més. Es dóna per fet que si no és gay, ha de ser heterosexual. En tant que ja no és gay, ja sigui perquè s’estableix una diferència vers els que sí que ho són, o bé perquè deixa de ser un objectiu sexual en cas de ser aquella una trobada entre gent promíscua (no totes ho són! fals mite), el tracte pot passar a ser diferent. A vegades involuntàriament diferent. I el mateix pot passar en el cas de les noies. Si no ets lesbiana, és que ets heterosexual. El sol fet de no contemplar la possibilitat de la bisexualitat, ja és un tipus de discriminació; inconscient, passiva. Però n’hi ha també de conscients i actives. Com és el fet de tractar, tant des de dins de la comunitat com des de fora, als sexuals d’indefinits. “El que passa és que no us atreviu a ser del tot gays” o “una bisexual és una lesbiana que encara no s’ha decidit del tot” són comentaris que es poden sentir i són punyents. Com també ho és el qualificatiu de “bi-ciosos”, com si en veritat ser bisexual no fos una veritable orientació sexual sinó només una estratègia deshonesta per a poder accedir a quantes més parelles sexuals millor. Negar un estatus és un intent de fer inferior. Això sense deixar de comentar que dir “jo sóc bisexual” és per moltes persones heterosexuals la gran estratègia per a mostrar-se de mentalitat oberta, transgressora (i com no, poder endur-se al llit a més possibles parelles sexuals). Mentre que a l’hora de la veritat, les màscares cauen ràpides.

No sé si algú s’ha parat mai a mirar la bandera de l’orgull bisexual (tres franges horitzontals, la central més estreta, sent de color rosa la superior, lila la intermèdia i blava la inferior). Jo el primer cop que la vaig veure em vaig dir: quin horror, és pot saber qui l’ha triada? Si amb prou feines es distingeixen els colors! I és que justament les variants de rosa, lila i blau estan triades expressament per a crear aquesta il·lusió òptica d’indefinició. Un acte voluntari de remarcar la situació en què es troben les persones bisexuals, a cavall entre el gust pels dos sexes majoritaris, quasi indistingibles dins del moviment gay i lesbià. També l’animal tòtem dels bisexuals és l’unicorn. I justament, en l’argot del món swinger, “unicorns” és com s’anomena a les noies bisexuals. Objecte preuat per les parelles que cerquen una persona que pugui jugar amb els dos a l’hora. Doncs sí, casualment en el món swinger es preconsidera que les noies seran bisexuals (els nois en canvi no, sempre straight). En el món de Harry Potter, matar un unicorn per a beure-se’n la sang era un acte de la major maldat. En el món real, cobejar a un bisexual al mateix temps que se’l margina, pot ser quelcom que estigui a l’ordre del dia. Festes només de nois. Festes només de noies. Què passa amb les parelles bisexuals? No poden sortir juntes?

En tot cas, és un bon signe de la feina que encara queda per fer, el veure com en el món LGTBI+ es continua perpetuant el pensament dicotòmic heteronormatiu. En els actes, en el llenguatge, en el pensament. Es reprodueix malgrat allò del que es defuig. Dos sexes, dues orientacions. Sexes tants com persones, orientacions tantes com marqui la brúixola.


Leave a Comment

Make sure you fill in all required fields.

Join our
mailing list

to stay up date

Please enter a valid e-mail