EL PORNO A ÀFRICA

EL PORNO A ÀFRICA

30 December, 2016
0 Comments

Ahir estàvem sopant amb la colla del barri. Mescla curiosa de gent: una doctora que treballa a Berlín, un arquitecte que fa projectes a Àfrica, un antropòleg bolivià i un sexòleg. I vam parlar de sexe! En concret, de com creem l’imaginari sexual com a individus, de com és molt diferent un noi dels vuitanta, que havia de passar el tràngol d’anar al quiosc del barri i comprar una revista porno, a un noi d’avui en dia, amb un accés instantani a Internet i tot el sexe que vulgui. De com era molt diferent les imatges no pornogràfiques que servien per a anar creant cànons de bellesa quan a la tele sortien Bananarama, o quan surt el perreo. Vam estar parlant de com el producte de consum que es genera, acostuma a estar tallat d’un patró occidental, amb cossos normatius i amb exaltació de la joventut. Amb l’anècdota de Gene Bilbrew, dibuixant fetish dels anys 50’, afroamericà, que dibuixava sempre noies blanques. Només blanques!

M’encanta quan arribats a aquest punt, la gent exposi les seves realitats particulars. I quan més distanciades millor. L’arquitecte comentava com els seus companys de feina africans (sempre homes!) en privat li passaven vídeos porno, o els l’ensenyaven en els seus ordinadors. I comentava com de bèstia era el tipus de porno que veien. Molt fora de lloc, i sempre amb persones blanques com a protagonistes. Això sí, en públic mai ho reconeixien, estava socialment molt mal vist que una persona consumís porno. Les dones africanes estaven a casa, el porno no els està permès. I mentre el marit té dret a fer el que li roti, a sortir de festa i tenir sexe amb qui vulgui, ella no. El marit però no pot fer-la fora de casa. Allí ella mana i quan ell torna, acota el cap i traga el que ella mana. Culturalment, és el que es fa. La doctora, que feia projectes de col·laboració internacional, explicava com en depèn de quins països on triomfa el porno asiàtic, les seves companyes de feina koreanes, havien de tenir molt de compte de parlar amb depèn de quins homes, doncs l’imaginari suposava que totes les dones koreanes eren com les dels vídeos de porno que veien, calentes insaciables i fàcils. És curiós que a Korea del Sud pensin el mateix de les noies occidentals. L’antropòleg bolivià explicava el tipus de porno que triomfa al seu país, de com varia moltíssim en base a l’escletxa tecnològica entre les diferents franges de la societat. I de com el model occidental era el més estès (i repudiat oficialment per un país a cavall entre el furor catòlic i el moviment indigenista). No vam poder resistir-nos a fer broma sobre si no veia el govern de Morales una versió indígena de la pornografia (estona abans parlàvem de com s’havia instrumentalitzat l’indigenisme per part d’un govern que ho era tot menys allò).

Em pregunto jo si existeix algun estudi de com es consumeix pornografia segons el país, l’ètnia o bloc cultural. Amb El imperio de los sin sexo he sabut una mica de com és el consum al Japó. Però Àfrica, el món àrab i Sud-Amèrica són per mi els grans desconeguts. Ganes loques de saber-ne més!


Leave a Comment

Make sure you fill in all required fields.

Join our
mailing list

to stay up date

Please enter a valid e-mail