LES ATZAVARES ESTAN EN FLOR

LES ATZAVARES ESTAN EN FLOR

25 February, 2017
0 Comments

És febrer i les atzavares floreixen. Espectacle preciós, de veure aquestes plantes lovecraftianes erigir, erèctil, un màstil coronat de flors. He vist moltes atzavares al llarg de la vida, algunes ja florides, d’altres encara prepúbers, esperant el moment. Unes de verd pàl·lid quasi gris, i d’altres de verd pujat amb franges grogues. Però avui, venint per l’autopista he vist quelcom nou per mi: una atzavara en ple procés de floració. El màstil a mig enlairar, sense les característiques flors rosades a la punta però sí amb un capoll a mode de gland que avisava del seu contingut amagat. M’ha il·lusionat molt, passen els anys i la natura encara em sorprèn. I més quan no només una estava erigint-se, sinó vàries al llarg del camí.

Havia escoltat fa temps que les atzavares floreixen sols un cop a la vida. No sabia si era cert. I en voler-ho comprovar descobreixo que així és. Que les atzavares viuen uns vint-i-cinc anys, i que sols al final de la seva vida, quan ja són ben adultes, floreixen per a reproduir-se. I després moren.

Ostres, no ho havia vist mai fins ara perquè la major part d’atzavares que deuen haver als marges enjardinats de camins i urbanitzacions són fruit d’això, de plantacions promogudes pels homes a inicis dels anys 90. De les plantades abans no me n’havia adonat, era massa petit. Plantades, perquè oh sí, són plantes forànies (no per res són Agave americana) malgrat les tinguem tan integrades al nostre paisatge.

Però el més sorprenent és que ara, vint-i-cinc anys després, tota una mateixa generació d’atzavares es prepara per a la gran orgia final. Silents, reptant entre fulles tentaculoses aprofiten un darrer esforç vital per a empalmar-se i propagar pels aires la seva sement. I morir poc després. Quin sentit té la vida si no et pots tornar a reproduir mai més? Cap ni un. I per economia ecològica, el millor és morir i deixar espai lliure a la següent generació. Cicle de mort i renaixement. Tètric i espectacular vodevil que tindrà lloc davant els nostres propis ulls. Del qual no masses en serem conscients.

I penso en la tristesa de l’existència de certes formes de vida que, encara lligades a la perpetuació genètica, existeixen sols per a la propera generació. Vius per a propagar-te. Tota la teva vida creixent només per a un sol moment d’intensitat vital. I després, mors. Doncs la teva existència és insignificant, només ets una ínfima part d’un macroorganisme al que dius espècie. Ningú et recordarà com a individu, però el teu esforç serà vital per a que la petjada quedi, en forma de més i més metres quadrats de terreny ocupats pels teus.

A vegades no som conscients de la sort que tenim, com a espècie, per l’estratègia de reproducció que tenim. Ens podem reproduir moltes vegades, cosa que justifica, a nivell biològic, que continuem vius. Si no l’evolució ja s’hagués encarregat de que no fos així, de que moríssim un cop ja “no fóssim útils” a l’espècie. I a sobre el nostre cos ens incentiva per a que ens reproduïm amb sucoses pastanagues endorfíniques. Hem fins i tot arribat a trair la nostra natura, a sortir de la trampa que ens tenia parada per a reivindicar-nos com a individus en front de l’espècie. Ja no som esclaus de la reproducció. I si volem seguir incrementant la nostra existència egoista, que persegueix abans les fites de l’existència humana més que no pas la perpetuació zòmbica dels nostres gens, ens espera un següent pas lògic: no reproduir-nos. Com pregonava Huxley a “Un món feliç”, en el futur tindrem granges de persones, on el naixement de la gent serà un afer d’estat, controlat i estable que garanteixi la perpetuació d’una societat. Cal que existeixin humans com cal que hi hagi centrals elèctriques; peces (indispensables?) per a l’existència del sistema tal i com està organitzat. Sistema que permeti cada cop avançar més, amb lògica i raó. Però no sé cap a on.

I la culpa de tot això la tenen les atzavares en flor!! El proper cop miraré les taques del vidre. Elles com a mínim no em diuen res.


Leave a Comment

Make sure you fill in all required fields.

Join our
mailing list

to stay up date

Please enter a valid e-mail