TRÀFIC DE PERSONES – TOTHOM GIRA ELS ULLS

TRÀFIC DE PERSONES – TOTHOM GIRA ELS ULLS

8 August, 2016
0 Comments

Cada cop que hem de pujar a treballar a la masia, passem per la GI-555, una petita carretera més que secundària, que uneix Hostalric amb Sils. Al igual que el tram de la N-II entre Maçanet i Blanes, tothom sap que aquesta carretereta està plena de prostitutes de carretera. Ahir en vam comptar 4 en un tram de menys de 2 quilòmetres. Noies joves, amb roba quasi inexistent sota un sol de justícia. Sense crema solar, ni mesures d’higiene. No sé què és pitjor del seu dia a dia, si la clientela que els toca aguantar o les llargues hores de no fer res en què estan obligades a estar dretes, avorrides, suant i fastiguejades.

Veient-les ens vam començar a preguntar: hi ha algú que faci alguna cosa per aquestes noies? No sé, alguna entitat que s’acosti a preocupar-se per la seva salut, per veure si estan deshidratades, infectades, drogades. O que simplement els porti un entrepà. Saben les noies que es troben a tants pocs metres de distància les unes de les altres? O aquells que les situen a cada lloc es preocupen de que no es relacionin entre elles i no facin pinya? No fos cas que agrupades tinguessin força. Suposo que molts/es de nosaltres ens imaginem l’escena d’una furgoneta borreguera portant una munió de noies espantades, parant cada X, mantenint-les sota amenaça, dient que passaran sense que ho sàpiguen cada tant, i que si no estan treballant com ells volen, tindran conseqüències. I després, quan es faci de nit, recollida i tancades ves a saber on, si podent dormir o fent el torn de nit a alguna banda. Per què no s’escapen? Potser perquè estan allí sota amenaça que als seus països d’origen algú està vigilant les seves famílies, i que si no compleixen, les agrediran o mataran. Pensàvem nosaltres, seguint la nostra ruta ara ja a la C-65, si la munió de cotxes dels mossos d’esquadra i agents rurals que passen per aquella carretera (sí, ens els hem topat sovint) no saben també de l’existència d’aquestes noies, i si estan fent o no quelcom per a ajudar-les. No crec que sigui pas difícil amagar-se al bosc, prop d’elles, i esperar a que passi la suposada furgoneta i fotografiar-ne la matrícula. Identificar-la per a poder seguir-la i a partir d’aquí tibar del fil fins a arribar a identificar la xarxa de tràfic de persones i desmantellar-la. No em sembla una operació policial massa complicada. Potser sí cara, però no complicada.

O potser és que, a tots nivells, a casa nostra els crims de tràfic de persones (sí, per mi són crims, i no simples delictes) els miren amb passivitat. Ja sigui una noia captada a Ucraïna o al Senegal i obligada a prostituir-se, o un nen romanès pidolant pel carrer, o un treballador xinès treballant com un esclau a un taller il·legal del Vallès o el Maresme (així ja hem explorat tots els tòpics) per un sou que amb prou feines li dóna per pagar el jaç on dorm i el suposat deute adquirit, a casa nostra hi ha tràfic de persones. O millor dit, persones que viuen en estat d’esclavitud. I no em refereixo a l’esclavitud de ser 8 hores al dia en una feina amb un cap inepte i un sou de amb prou feines 1000€, no. Em refereixo a esclavitud de veritat, de no tenir llibertat per a deixar aquesta vida, ni per treballar unes jornades maratonianes de 16 hores, de viure amb la por constant, de les agressions físiques i mentals. On l’única possible escapada és que el captor cregui que ja no li ets una mercaderia valuosa i t’abandoni a qualsevol banda. És vergonyós que a casa nostra es permeti l’existència d’aquesta realitat. Bé, és vergonyós que existeixi a qualsevol banda del món però centrem-nos al que tenim a prop, on sí podem actuar amb facilitat… sempre que hi hagi voluntat. O és que ens és igual, doncs com que no som nosaltres ni ningú dels/les nostres. No ens hi sentim identificats i no hi tenim empatia. O simplement ens fa mandra i preferim passar-ho per alt. Pensa-hi, no existeix la posició neutra. Quan es veu un acte de tràfic de persones, si no estàs amb la víctima i actues, estàs del costat de l’agressor. No cal que es giri i et digui “eps, gràcies per no di res”. Ja és prou evident.


Leave a Comment

Make sure you fill in all required fields.

Join our
mailing list

to stay up date

Please enter a valid e-mail